jueves. 28.03.2024

El Ciminteriu

A una güelta que llevaba prisa, cuandu acabó de acaldá-la cucina se atotegó un pocu con ropa de vistir y escapáu cugió caminu cara’l ciminteriu.

mugu280618Mugu nel corazón d'un santu arrudiáu de mamotretu | edc

El remati de una vida potrosa cumu la muéstra es dir a aparar de muertu a un ciminteriu cumu los muéstros.

Recuerdo trespintáu el cimintiriucu chicu al que sulía dir cola mí güela, creo que istuviera caminu del Lobiu. Tinía un moriu de piedra, cumu eran la mayuría por aquel tiempu. Por drentu no casaba tantu, de puru feu. Yo jui críu justu nel tiempu nel que empenzarin a allegar los materialis que estrobarin la traza de los pueblos, barrios y casas pa siempri. L’arti junerariu ya era un adelantu que esprimentaba colos dijuntos la fiúra que diba a apercollá-la vista de los vivos. La mí güela sulía llevami caa pocu tiempu a poner floris y acaldá-l nichu de una tía que murió mui jovin. Díbamos cuandu bía fregáu la vasija dimpués de comer. Tinía la custumbri de, n’acabando de comer, fregar, acaldá-la cucina, y aluegu, con unas tijeronas grandonas, cortar cuadraúcos de pan que echaba a los gurrionis ena güerta. A la hora de comer, los gurrionis estaban achisbando dendi la jiguera. A una güelta que llevaba prisa, cuandu acabó de acaldá-la cucina se atotegó un pocu con ropa de vistir y escapáu cugió caminu cara’l ciminteriu, y cuandu allegó a casa contó que los gurrionis bían acompañaula tul caminu de casa al ciminteriu y güelta. Dibió ser una estampa del surrialismu mas tiernu.

Con dos pulíticos, un lambiculos periféricu nativu y cuatru piriudistas cubriendo la nuticia

Tardé muchos años en veer otru ciminteriu, el antiguu ciminteriu de Jeloria, en Torlavega, con jermosos pantionis de piedra chocolateru, de lo que están jechas tolas casas antiguas ena raya que desapara La Montaña ligítima de La Marina, y de lo que estaba jecha la Torlavega que miricía la pena –y que tamién vi murir a juerza de materialis nuevos–. Masque tuviera tumbas al gustu del prisupuestu del marmulista y nichos de la Bauhaus Hispánica, polo menos la entraa tinía un aquél terreñu de gustu pola traza de las cosas. Años mas tardi cunucí el nuevu ciminteriu, en Riucavu, que era cumu la Torlavega de los que ya estaban muertos de too. Cualisquier día, las esquelas y las lápidas tendrán en tal de letreru un códigu de barras u un códigu QR si sigui siendo ahuntamientu socialista; Riucavu será el primer sitiu ondi eso ucurra, con dos pulíticos, un lambiculos periféricu nativu y cuatru piriudistas cubriendo la nuticia. Lu aboutizarán “Río Cabo Centro de Emprendedores Finados”.

Cumu Jeloria en Torlavega tinía tumbas que eran obras de arti, remanicí por Ciriegu cola idea de veé-lo mesmu, y cumu pasa colas demás cosas, cuantu mas se arrima unu a la capital, mas se ausenta la gracia del país. Ciriegu es una muestra clara del arti paletulíticu. Too esto ha de tener que veer col ispíritu de la Ilesia Española, que siendo conservaora, da mal arti de conservar naa y amás encontoo, echó cuenta de que la estética Pop salía mas baratu. 

Asina que si unu va a un ciminteriu cumu esos que si vein por Europa, con verdi, arbuláu, y tumbas de piedra que son arti puru, puei parase un ratu y cavilar jondu tocanti al sintíu filosóficu de la vida y de la muerti. Peru si unu va aquí al ciminteriu, en viendo los nombris y retratos de aquella genti paisanu que veno a un mundu entá con airi y jué jorrastráu a una desistencia de artificiu, de querer paecer lo que no se es, de ramalear aparentando jasta de muertu, lo que puei tener es la certeza de que por auténticu que unu naza, la vida que va a llevar va a ser de artículu n’una cadena de montaji, y la muerti un archivu esangeláu en forma de conejera racionalista. L’urbanismu sagráu, a infernal, puei inclusu al que soportamos los entá vivos.

El Ciminteriu
Comentarios