viernes. 26.04.2024

Custión de superioridá

El PRC diz que suprimí-la idea Wirtiega de que el castellanu sea la única lengua vihicular ena nueva lei d'enseñanza nu es por una custión pedagógica sino resultáu de un asuntu "identitario".

Iscarlatas d'hibiernu Iscarlatas d'hibiernu

Tengo una amiga que jaz muchos trebajos y echa la mayor parti'l tiempu indo y viniendo a atender a una genti y a otru. La mayuría es angún tipu de sirviciu a genti necesitáu de tiempu, de pasatiempu, de tratu con otra genti, de hablar, de enseñanza... siempri u cuasi siempri angún sirviciu social.

Suel trebajar con mujeris de los pueblos que andan faltas de echar un ratu y que si no estarían echaas nel sofa, caúna nel suyu, islaas las unas de las otras, viendo programas d'atontamientu general del istilu de "Sálvame". Tamién trebaja con genti mozu de lo muchu condenáu al mou de vida arrabaliegu, que habla castellanu raqueru, baila reguetón, canta nonainonai y unu diría que anda istudiando por libri pa se matricular ena Universidá'l Duesu.

Cuandu el PRC habla de poner al castellanu cumu lengua vihicular, lo primeru que está jaciendo es asumir cumu suya la idea de Wert

La mí collaza habla castellanu y cántabru. Y cumu es normal pa mucha genti de Cantabria, tien que echar manu de palabras que son niulugismos si habla en cántabru y de palabras cántabras cuandu habla castellanu.

Un día las mujeris de pueblu colas que trebaja, que ya li bían dichu que dellas palabras -del cántabru que habla ella- las iscunucían u empleaban d'otra manera, treminarin dijéndoli que bían estáu con otras animaoras primeru, peru que la prifirían a ella porque hablando asina demostraba que era de las suyas y estaban mui agustu. El cántabru comparciáu por toas ellas lo jacía too mas ajallaízu.

A una güelta allá tras, istuvi un tiempu ena Mancha. En cuantas que diji que era cántabru, salió el comentariu, metá chistosu, metá zaragateru: "Étte é del norte, étte e terroritta!!", y toos sunriían. Entonz pensé lo burros que eran estos españolis patrióticos de pata negru, manteca y tumillu, que tinían ena cabeza un "norte" piligrosu y llenu de genti encapucháu pola calli, y que se conoz que ellos dibían civilizar al treviés del Estáu col mesmu aquél que l'Ejércitu israilita en Gaza y Cisjordania. Mos amaban con amor d'hermanu, y mos dibían d'asujetar en curtu, masque nu supieran ni quínis éramos ni óndi estábamos. Mos amaban y cunucían lo justu pa saber que mos dibían tener cumu tarrentoriu cunquistáu. Si escasu, lo primeru tenemos cunquistaos, y ya aluegu virían si miricíamos u no el sú amor carpetovetónicu d'hermanu.

Veo que el PRC se pon en contra de daqui artículos de la que llaman "Lei Celáa"; ya ensin ber empenzáu a leer tengo el barruntu de que va a salí-l asuntu'l castellanu cumu lengua vihicular y en cuantas que paso diez sigundos liendo, zaca!! allí está l'asuntu de marras. Un asuntu que tenemos gracias al exministru Wert, que pasará a la Hestoria por ser una tresmutación de la mala lechi a la pulítica. Cuandu el PRC habla de poner al castellanu cumu lengua vihicular, lo primeru que está jaciendo es asumir cumu suya la idea de Wert, que es una muistruca de la arricunucía mala idea de Wert. Desprimeru enjamás bía mentáulo dinguna lei. A otra güelta mas, de la esceición quierin jacé-la norma.

Si El Líder quier dir a la playa, el Partíu acaba aguliendo a salitri y col calzáu jechu un sableru

El PRC diz que suprimí-la idea Wirtiega de que el castellanu sea la única lengua vihicular ena nueva lei d'enseñanza nu es por una custión pedagógica sino resultáu de un asuntu "identitario". Yo nu diré que el PRC sea un partíu de tochos, ni que quin lu lleva sea tochu, peru si que creo, masque nu sea l'unicu partíu del que lo creo, que li comién que el votanti sea tochu. Un votanti cántabru tochu es el que puei uír eso de "identitario" cumu cosa mala cuandu lo diz un pulíticu dejando pa prau que el sú partíu se apresenta cumu "de Cantabria" y apelda al sú votu cumu cántabru. Cumu si Cantabria y lo cántabru jueran cosas que naa tienin que ver colo "identitario". Cumu si la idea de Wert nu biera síu lo primeru, un asuntu "identitario", cuandu dijo que quiría "españolizar a los niños catalanes". Razonamientu pedagógicu puru, nordá?

Jueraparti Corea del Norti, u quiciabis ni eso, dingún partíu sigui un moelu mas norcorianu que el PRC. Está jechu pol Líder, pa jacer lo que diga El Líder, y pa que se luza El Líder. Si El Líder quier dir a la playa, el Partíu acaba aguliendo a salitri y col calzáu jechu un sableru. Si El Líder tien calor, el Partíu sopla, esmingando l'abanicu.

Y qué quier El Líder? Vistu lo vistu, lo que mas quier el críu de pueblu que entá lleva por drentu es que tul mundu lu conoza pola calli, ser famosu, y caeli bien a toa Essspa-ñña (dichu cola voz y deji del NO-DO, que ya sólu emplea El Líder en tul planeta). El Líder quier pasar por Tomelloso u Quintanar de la Orden, que tul mundu vaiga a saludalu, y que dingunu li espeti que es "del norte y terroritta". Por eso las primeras vecis que remanició pol Palaciu de La Moncloa se acupó de besá-la bandera española ensin dejar d'amirar de reguilón a los jotógrafos. La tien mas besáa que un críu a la madri, y tamién y de pasu coleiciona juras públicas de bandera. Y si mañana se li antoja una Tudanca pa mascota legionaria enos disfilis, el PRC abrirá un centru pa tenelas enseñaas a llevá-l pasu. En Cubárcinu, a ser pusibli.

La superioridá que llevan siglos mitiéndoli ena cabeza a tul mundu al treviés del castellanu cumu lengua vihicular

Se trata entonz d'asigurasi'l gubiernu en Cantabria, y simpatizantis en tul Estáu que li pidan un autógrafu undiquiera. Y es típicu del Lidirucu y del sú partíu el jacé-las vecis de gobernar Cataluña, el País Vascu y cualisquier sitiu "de terrorittas" con tantu afán u mas de lo que ponin en gobernar Cantabria. Andalucía tien el pior resultáu aducativu del Estáu, peru perdéi el miéu, que aquí está el PRC, acupándosi muchu del rindimientu del escolar andaluz justu nel momentu que marcha a escolarizase a Cataluña, cola sú familia desterraa de Villalcázar del Duque por falta de pan que llevar a la boca.

La mí collaza diz cualisquier cosa en castellanu a las mujeris ruralis colas que trebaja y nu pasa náa. Por embargu, si diz daqui palabra cántabra cuandu trebaja -pa impidir eno pusibli que sea carni de cañón- con esi muciríu raqueru, se ríin de ella. Empontigaos al fracasu dendi críos, con un cunucimientu ralu del idioma castellanu y nulu de la sú tierra, llevaos del ramal por cualisquier circustancia, viendo el dilitu cumu una salía normal, y tuviendo el ghettu nel corazón, el ciscu brutu d'ideas que tienin ena cabeza entá lis da pa sintise grandis n'una talaya castellana de superioridá y julgar amirando por cima l'hombral a la paisana que jaz por sacalos del joracu arrabaliegu. La sú lengua vihicular por ser castellana -masque sea una tristi caricatura-  es mijor, y da derechu de vetu. El mesmu derechu de vetu que jaz al partíu del Lidirucu declarase partidariu del deséu de Wert de jacer del castellanu la única lengua vihicular, ensin entender lo que sinifica tener dellas lenguas oficialis. U cumu li pasa mas vecis, intindiéndolo, sí, peru jaciendo las cosas cumu si intindiera lo contrariu.

Es una custión de superioridá. La superioridá que llevan siglos mitiéndoli ena cabeza a tul mundu al treviés del castellanu cumu lengua vihicular.

Custión de superioridá
Comentarios