martes. 19.03.2024

La música "regional"

Los antiguos no jacían música pa que se supiera quínis eran, u de óndi vinían. Eso calláu estaba dichu. Tampocu lo jacían pa ser distintos; si la música era distintu a lo de otros sitios es la consecuencia de que quin lo jezo era tamién genti distintu d'aquello otru.

Arti terreñu infiltráu n'una ilesiaArti terreñu infiltráu n'una ilesia

Recuerdo siendo críu a la mí güela cantando ena cucina de casa, l'unicu sitiu que estaba secu y calienti n'aquella casa empar del regatu, un regatu que nacía ya muertu cumu esvarciaéru del augua podri que abajaba de casas y talleris, y que ajidía cuandu unu se arrimaba a la urilla.

Ella cantaba una canción que d'aquella mi paicía antigua, y que abora conozo cumu moerna, masque sólu si la oyera a ella. La música lo cunfirma, y la palabra tamién:

"Conocí una chica, allá en La Montaña, que tenía vacas como pa' parar un tren. 
Daban mucha leche, las vacas, las vacas, daban mucha leche...pero no daban café.
Le dije que comprara una cafetera exprés (bis)
Como ella no quería, me fui de Santander"

Los antiguos no jacían música pa que se supiera quínis eran, u de óndi vinían. Eso calláu estaba dichu. Tampocu lo jacían pa ser distintos; si la música era distintu a lo de otros sitios es la consecuencia de que quin lo jezo era tamién genti distintu d'aquello otru.

Los antiguos no li cantaban a Larregión, cantaban al amor mas que a cualisquier otra cosa. Tamién li cantaban al amor no currispundíu, u a la jirmusura. Eso si viía dinu de ser cantáu.

Cuandu era jovin mi priguntaba cúmu era pusibli que la genti aquí cantara tan distintu a cumu hablaba

Aluegu ya veno la idea acomparaa de lo regional, y tamién la de lo finu, y la de lo propiu de genti ricu y adelantáu, y la de lo propiu de genti probi y atrasáu. Por aquel caminu hemos allegáu jasta aquí, jasta el tiempu de los aututuristas que niegan la patria cuandu pintan u si crein una Tirruca que paez un cuentu iscritu n'un conventu.

Cuandu era jovin mi priguntaba cúmu era pusibli que la genti aquí cantara tan distintu a cumu hablaba. Cualisquier cantar estaba astráu de -itos: "el lugarito del Tojo", "arrimadito a ese roble", "como granitos de trigo"... un hablaji que quedaría tan finu cumu pustizu. Hui es el día que cunsidero el castellanu cumu cosa de genti cursi de pueblu, que en Cantabria, es la mayuría. Aluegu ya ví que el sitiu de bailar bía síu ajuera de la ilesia, y cuesta pocu figurase al cura achisbando a la genti que bailaba y cantaba tres la misa cumu achisba el gatu la mulaera. Un día allegué a leer un trebaju lingüísticu jechu en Cabuérniga (que pa mí es cumu dicir "en casa"); la genti si rezaba sólu, lo jacía en cabuérnigu -naa menos que hablar de tú a tú con Dios-, peru si hablaba col cura (u col médicu, el maestru, u col guardia civil, u cualisquier fuerza viva) entonz era en castellanu. No es naa raru que cantaran en castellanu, que era lo que jacía quedar bien colos señoronis delanti. A la final molo criímos y ya lo raru es no cantar en castellanu. Otra cosa es que cantando coplas enas cucinas, masque juera en castellanu, el cura saliera bien escaldáu.

La música regional paez que biéramos encargáulo cumu un dulci típicu enventáu jaz cuatru días por un cunfiteru tochu del Opus Dei

Dicir regionalismu es dicir aututurismu. Ya no se li canta al amor con música terreñu, sino a Larregión con música baratu: "...ese maaarcco innccooommparaable qque el turiiista qquieere veeerr..."; "visiiita el Allto Campóoo, Cabárceno y Altamiiiraa, sus verdes campos degooolf, la Universidád en Comiiillas...".  El amor es castu. Los antepasaos, biatos y trebajaoris. El contornu se llama marcco innccommparable. Las vírginis localis son cuasi las mijoris, si no cumu las andaluzas, allá le andarán. Y cumu el resultáu es metá chon metá burra, en tal de -ito se pricura añidili muchu -ucO, pa dali gustu regional. La música regional paez que biéramos encargáulo cumu un dulci típicu enventáu jaz cuatru días por un cunfiteru tochu del Opus Dei. A la genti jovin li presta pocu la música de Cantabria, y es que con semejanti oferta, a ver quín no sal jospando. Cantantis unijormaos cumu camareros, nel país que los camareros van unijormaos cumu mayordomos. Dimpués de metemos ena cabeza que somos una genti que ajiedi a cuchu, los aututuristas de haguañu necesitaban cunsumir un moelu de identidá cultural al consonanti, que es un mijunji baratu de cursiliría, caticismu, folletu de Cantur, compleju idiomáticu col castellanu, y compleju musical col flamencu. Música jechu a la midía de aquél papardu imaginariu del cantar de la mí güela, que viendo que las vacas sólu daban lechi, marchó de aquí dejando tristi a la montañisuca que tan mal sirviciu li dió. Sólu falta que angunu jaga una canción a la cafeteruca exprés, pa desagraviu ajenu. En esto mos estamos cunvirtiendo, col resmi del conversu.

La música "regional"
Comentarios