viernes. 19.04.2024

Veer dendi riba

Vistu de riba, el país verdi ondi ví la luz –la metá de los días coláu ello por un edredón gaseosu de bollu– se mi apresentó jermosu cumu pocos sitios que n'adelanti viera dendi la altura de la que surdin.

mugu240119Hestoria d'una riluchura en tres fasis | edc

Desapartaos u quiciabis auníos, proyeutaos al treslumbri tres la linia d'una ariesta envisibli, dos maris aérios de luz iscuru  remanicían azulis, rejelaos, y sinfinitos. Cumu puertas murtizas al vacíu eternu del espaciu, partajuera del ventanu prásticu del avión que mos traía, a onci mil metros d'altura por cima l'océanu.

Enjamás desprimeru bía vistu la luz atal, n'estáu puru, ensin ber varciause mansu sobri la supirficii de las cosas del mundu cumu rosaa d'inirgía. Enjamás desprimeru, tampocu, bía iscubiertu que tamién la iscuridá puei islumbralu a unu tantu cumu el brillu mas luminosu.

Lamenté que aquel momentu no biera síu mas largu, que lo jue, peru yo quedé quisiendo mas

Las dos vetas de azul gaseosu se presentaban al contrariu de lo que con poca lógica biera supuestu; la una, mas clara, estaba por cima la otra, y sigún trescurría el viaji, l'eji trespintáu que dibujaba el corti diba pusiéndose mas pindiu, cumu si la sombra azul marinu volcara la última luz azulonu ena joya negra del espaciu. Lamenté que aquel momentu no biera síu mas largu, que lo jue, peru yo quedé quisiendo mas.

Vistu de riba, el país verdi ondi ví la luz –la metá de los días coláu ello por un edredón gaseosu de bollu– se mi apresentó jermosu cumu pocos sitios que n'adelanti viera dendi la altura de la que surdin, templando el mundu y l'ánimu, las gajaas de sol pol tiempu nerviosu del hibiernu. Paez que la Tierra biera jugáu a jacer tolas formas pusiblis tallando rías, vallis, vallejas, canalis, jazas y lenis, pandas y espindiajos, y la primer luz horizontal del día enseñaba el verdaéru vulumin de caa detalli del terrenu, sacando la jirmusura de los contornos n'una manera que no amitía discusión ni primitía poneli atinción a dinguna otra cosa.

Yo recuerdo trespasá-l Pirinéu navarru pensando que por una vez siría yo quin virían, mirando carriba cumu sulía jacer pa veelas a ellas, las güeseras anaranjaas que jacin los nialis enas covaratas de abizos impusiblis y dibujan jerebequis enos airis rejelaos del hibiernu mas crudu. Sunrií cumu quin saluda a un cunucíu a la Peña Ezkaurre, jogar de rebecos y águilas negras.

Recuerdo La Camarga grandi y anagaa, las ariestas afilaas y negras de los Alpis surdiendo jaquis por cima del nubláu que tapicía el mundu. Recuerdo la montaña d'arena de Pila, talayera de la badía n'Arcaishon, con un mar azul d'augua saláu a la una banda y otru verdi de pinu a la otra.

La isla de Manhattan cumu centru de los sueños que no merez la pena soñar

Recuerdo los lagos rejeláos del Quebec, n'un abidujal y pinal cuntinuu, la badía de Chesapeake, y con menos gustu, la alevosa llana agrícola y mecánica del esti de los Estaos Auníos, l'idificiu del Pentágonu cumu un varciaéru de cubicia enhumana, la isla de Manhattan cumu centru de los sueños que no merez la pena soñar, la cruda Atlanta n'un disiertu abrasáu pol clímin desprimeru. El Ser humanu dimpués, y el climin a otra güelta.

Recuerdo el ansarón impusibli de abrancar que era La Luisiana, y el Caribi azul enas urillas verdis de Méjicu, con una tabica volcánica continental cumu altar desérticu de sacrificiu maya.

Recuerdo la sensación de vivir n'un planeta grandi, jermosu, y a un tiempu, finitu.

Y recuerdo que nel primer momentu pensé que bía viajáu mui pocu n'avión, pero que quinis están provocando los pioris estrobos ena Tierra y contra la vida n'ella, ésos viajan aminudu. Y viendo ellos lo mesmu que yo ví, no tienin ojos pa veer.

Veer dendi riba
Comentarios